L’ENTREVISTA.
“L’ASCENS ERA UN SI O SI, PERÒ NO
PER IMPOSICIÓ, SINÓ PER DESIG”
Avui tenim amb nosaltres a l’entrenador del Club
Bàsquet Castellar, que acaba d’assolir l’ascens a Copa Catalunya, d’aquesta
manera pràcticament al cap d’un any del descens patit a les Naus del Natació
Sabadell. De la mà del Raül, l’històric
CBC ha recuperat la categoria perduda amb un equip farcit de jugadors sortits
dels equips base de l’equip groc-i-negre, sense oblidar l’important aportació
dels jugadors vinguts de fora, el pas per la primera catalana ha permès als
jugadors adquirir l’experiència i la
maduresa per tornar a ser de Copa. En Raül Jodra ens ha donat totes les
facilitats al llarg de la temporada per copsar la seva opinió i avui ho rematem
amb aquesta entrevista amb més profunditat.
Ens podries fer esment del teu
recorregut com entrenador sènior?.
La primera oportunitat me la va donar
el Basket Almeda quan jo era l’entrenador del cadet masculí. Aquell any, el
primer entrenador del sènior va dimitir a set jornades del final i jo vaig
agafar l’equip. Ja sabia que l’any següent jo portaria el primer equip, però es
va avançar aquest fet i em va servir de molt per conèixer l’equip. Després de quatre
temporades més amb un ascens i un descens, vaig sortir d’Almeda. Tot i tenir
vàries ofertes per entrenar altres equips a primera catalana, vaig veure que
havia de créixer per fer un pas endavant i vaig apostar per estar un temps
d’entrenador ajudant en equips de categories més altes. Aquí és on vaig recalar
al CB L’Hospitalet de Lliga EBA amb Jorge Tarragona de primer entrenador (la
meva segona etapa, ja que anys enrere ja havia estat entrenador de la cantera
d’aquest club). Va ser un gran any amb molt d’aprenentatge, on em vaig sentir
molt valorat al vestidor i on vam tenir la sort de gaudir d’una fase d’ascens a
LEB Plata a Coín (Màlaga). Malauradament vam quedar segons i no vam ascendir.
L’any següent, tot i tenir opció de renovar a Hospitalet, tenia clar que havia
de seguir aprenent, i vaig canviar d’aires per anar al CB Castelldefels, també
de Lliga EBA i com a ajudant d’un altre entrenador amb qui tenia moltes ganes
de treballar, el Boris Balibrea. A part de veure i treballar amb una
metodologia molt diferent a la temporada anterior a Hospitalet, la sisena
posició final al grup C de Lliga EBA va ser un èxit. Després de l’any de
Castelldefels, el Boris va anar a Santfeliuenc i em va demanar que
l’acompanyés. El bon feeling que havíem tingut em va fer seguir-lo i vam fer
una segona temporada junts. I fins aquest any que em va trucar el CB Castellar.
He de dir que tots els anys que he
estat d’ajudant a Lliga EBA, ha estat amb un protagonisme important dins
l’equip, el que em va permetre créixer i millorar, que era el meu objectiu quan
vaig fer aquest pas. Crec que si no hagués estat així i la meva presència
hagués estat testimonial, no ho hauria fet.
Com valoraries el “factor
Puigvert”, una única derrota amb tot el curs?.
Evidentment, des del principi hem
estat un equip que s’ha trobat més còmode jugant a casa que fora. La nostra
pista és especial, és gran, el que afavoreix al nostre estil. Jugant de
visitant, al menys aquest any a primera catalana, ens hem trobat postes molt
petites, casi sense línia de tres punts a les cantonades i això ens dificulta
el nostre joc. A casa, ens hem fet forts, sabíem que gran part de les opcions
d’ascens passaven per no deixar escapar partits a casa i el fet d’haver pogut
jugar a un bon nivell, a excepció de l’única derrota patida, on aquell dia vam
ser clarament inferiors al rival, cada vegada ha vingut més gent a veure’ns
jugar. Això és un estímul pels jugadors, ja que veuen recompensat el seu
esforç.
Ara que hem aconseguit tornar a Copa
Catalunya, no cal dir que el factor Puigvert és encara més important
Ens podries fer una valoració de
l’equip al llarg de la temporada?
Tal i com he dit en altres ocasions,
l’equip ha anat de menys a més. Però és normal. Entrenador nou, idees noves,
jugadors nous. Tots ens havíem d’adaptar. I tota adaptació té un procés. Aquest
procés pot ser més o menys llarg, però el que està clar és que no has de tenir
pressa i no et pots saltar cap fase.
Després, l’estructura d’equip que
teníem ha fet que, un cop ens hem anat tots coneixent, haguéssim de fer
adaptacions i petits canvis que feien més lent aquest procés.
El més destacable de tot és que tots,
jugadors, entrenadors i directiva, hem tingut la paciència necessària per
entendre que voler anar de pressa no era bona idea. Al final, hem tingut
sort.
L’ascens era un “si ó si”, en algun moment vas pensar que es
podria escapar?
L’ascens era un si o si però no per
imposició, sinó per desig. En cap moment des de que jo vaig fitxar em van dir
que l’objectiu era l’ascens. L’objectiu real era retornar l’esperit guanyador a
un equip que les últimes temporades havia sofert. Jo personalment sí que em
vaig marcar l’ascens com a un objectiu, però tenia molt clar que havia de tenir
paciència i fer primer un equip sòlid.
Segurament el fet d’estar a primera
catalana va facilitar que tots els passos que havíem de fer, els féssim amb més
confiança, ja que hem guanyat algun partit on no tot ha sortit tan bé.
Quin objectiu et marques per la
tornada a “Copa”?
Mantenir la idea i la línia de
treball imposada aquest any. Tinc clar que bona part dels èxits assolits
aquesta temporada han estat gràcies a la bona ètica de treball que hem imposat
a l’equip. Això és clau per cada dia, ser una mica millors.
De nou apostem per gent jove, per tant, haurem de
veure amb quin ritme ens adaptem a la nova categoria.
Molts canvis per la propera
temporada dins de l’equip?
No farem molts canvis. Ara mateix no
puc dir del tot, però la idea és mantenir bona part del que ha funcionat aquest
any i millorar on no hem estat tan bé.
Ens pots valorar a grans trets,
les característiques de les noves incorporacions Prozorov i Pujadas?
L’Aleix és un jugador que pot anar a
l’1 i al 2, molt bon defensor i amb una lectura del P&R i tir exterior molt
bons també.
L’Eugeny pot jugar tan de 3 com de 4, fa 1,94m i
a part de tenir bon llançament exterior, va molt be al rebot ofensiu.
Serà prioritari reforçar el joc
interior?
Evidentment aquest any ha estat un
dels nostres punts més vulnerables, ja que no hem trobat aquest equilibri
exterior-interior. Teníem a bons jugadors, però que no generaven des de poste
baix. Ens donaven altres coses molt bones, però no aquesta.
Amb això vull dir, que mirarem de
reforçar aquestes posicions, però no ens ha d’obsessionar, ja que hem de tenir
paciència i trobar els jugadors apropiats. Pel grup que tenim, no ens serveix
qualsevol jugador gran.
La presència del Bàsquet Pia,
Ripollet i Sant Cugat, farà tornar, si coincideixen de grup, derbis d’alt
voltatge i que fan afecció, com o veus.?
Doncs jo que no he viscut cap d’aquests
derbis, ho veig en primer lloc una molt bona noticia pel bàsquet vallesà, i
d’altra banda, amb un punt d’entusiasme per poder gaudir d’ells, aquest any,
sent part activa dels mateixos.
El fet de que equips històrics com
Santfeliuenc, Natació Sabadell i Sant Nicolau,
siguin a Primera Catalana, dona més importància a la presencia del CBC a
Copa?
Està clar que sí. El que s’ha de saber
és que no hi ha cap ascens fàcil, sigui a la categoria que sigui, per tant el
primer de tot és donar valor al que s’ha aconseguit. I després, tenir
consciència de que tot allò que has guanyat en un any, ho pots perdre si penses
que la feina està feta. Equips històrics de Lliga EBA han baixat a primera
catalana en dues temporades consecutives. Això et diu el nivell de la Copa
Catalunya. Per tant, haurem de treballar molt més que la resta per tal de ser
un equip fort i sòlid en aquesta categoria.
Fins qui les paraules del “mister” del
Castellar, felicitar per l’èxit aconseguit al Raül, també al Joaquim el seu
segon, que després d’unes quantes temporades a tornat al club, als jugadors,
equip directiu, a la soferta però entesa afecció castellarenca, amb el crit que
resum tota una temporada SOM DE COPA i ja serà fins a la propera temporada, un
bon estiu per tots de part de l’EQUIP D’ALOCIX RESULTATS.
MERITXELL DOMENECH, en els reportatges
fotogràfics i imatge.
IMMA DOMENECH, a la redacció i
correcció d’estil.
JOSEP DOMENECH, en les cròniques.
I la col·laboració sempre d’agrair, en
la composició de l’imatge del bloc d’Antonio Gómez.
No hay comentarios:
Publicar un comentario