L’ENTREVISTA
Arribem al SISÈ CAPITOL de L’ENTREVISTA, i
avui tenim el segon convidat de la LLIGA, que no és altre que l’ÀLEX TERES,
màxim responsable del primer equip masculí del SABADELL SANT NICOLAU, un dels equips destacats de la categoria i actual
campió d’aquest grup i que molt amablement va atendre a la nostra petició i ens
va respondre a les preguntes, just en el moment que els Sabadell després de
quatre victòries consecutives estan recuperant sensacions
Primer de tot li demanem a l’Alex
un petit currículum, com entrenador?
En aquestes categories vaig entrenar 5 anys a Santfeliuenc assolint
l’ascens a EBA la primera temporada, i entrant tres temporades més a la fase
final d’ascens a LEB Plata, assolint-lo a la temporada 2010-2011. Vaig estar
després dos anys entrenant a les categories de formació del F.C. Barcelona,
l’any passat vaig entrenar al Grup Barna a Copa Catalunya aconseguint fer fases
d’ascens a EBA i aquest any al Sant Nicolau.
1. Objectius del SABADELL
SANT NICOLAU?
Aquest és un equip que ve d’assolir a la pista dos ascensos en tres
anys a la LEB Plata i aquesta és una realitat que matisa el disseny dels
objectius. Està clar que juguem pel plaer de competir i de ser millor que els
rivals, però donades les circumstàncies que he esmentat està clar que guanyar
no pot ser l’únic objectiu.
Per una banda hi ha jugadors joves a l’equip i un dels grans objectius
és que aprenguin a competir en aquesta categoria en la què encara no han tingut
experiències rellevants. No només cal que estimin el joc, sinó també que el
respectin i que aprenguin a entendre’l i a interpretar-lo competitivament.
Per altra banda, però, aquest no és un objectiu col·lectiu doncs en
aquest pla les diferències són rellevants. Com a col·lectiu a mi m’agradaria
que el bàsquet que juguéssim ens ajudés a anar més enllà de les victòries i les
derrotes i ens ho fes passar tan bé que ens proporcionés la sensació de
felicitat. Crec que amb gent que ja no només juga per guanyar, tot i que també,
i no ens en amaguem, el bàsquet t’ha de fer feliç, doncs és la única manera de
donar-ho tot una vegada i una altra. I en aquesta lluita estem.
2. El fet de venir a Sabadell
en plena pre-temporada per substituir a Carles Marco, a tingut alguna
incidència en la preparació de la temporada?
Entenc que no. El nostre món és un terreny abonat a les excuses, i és
cert que tot compta, i que tot té la seva influència en el progrés d’una
temporada, però si aquests factors no es ponderen tenim un risc evident de
caure en excuses. Arribar alguna setmana tard té incidència, és cert, però és
mínima al costat de la incidència que té entrenar malament una setmana. Per
tant, no hi ha cap de les coses que hem pogut fer millor aquest any que es
degui al fet d’haver arribat tard.
3. Us heu marcat com a fita la
tercera fase final d’ascens de manera consecutiva?
Tan debò, perquè serà senyal que hem competit contra tothom bé, i ens
en hem sortit, però entenem que aquest no pot ser l’únic objectiu. N’hi ha de
més grans, sota la meva manera d’entendre-ho, tal i com et comentava abans. I
deixo clar que tan debò tinguem una nova fase d’ascens, però si no la tenim, no
voldrà dir que no hem assolit el nostre objectiu.
4. Com ex-entrenador del Santfeliuenc i ara
al Sant Nicolau, que en penseu, dels equips que treballen la base i que amb
gran esforç aconsegueixen a la pista una plaça a la LEB, no es pugui concretar
als despatxos. Una reestructuració de categories podria ser la solució?
Jo no en tinc ni idea si et soc sincer. A mi tot el que s’escapa de
les línies de la pista, tot i que soni a tòpic, però no m’importa el més mínim
perquè no depèn de mi. Puc tenir una opinió, però com que no depèn de mi no li
dedico ni un sol segon. A mi entrenar a Sant Nicolau és el que em fa feliç, no
pas la categoria on juguem.
5. En els darrers anys l’afecció del Sant
Nicolau es va acostumar a les victòries, després de patir quatre derrotes
consecutives i ara haver tornat a les victòries, creieu que l’equip ja ha
superat el mal moment?
No hi ha cap equip que guanyi per sempre ni cap ratxa negativa eterna.
El que sí existeix, però, és l’apreciació de les realitats i la capacitat per
aprendre’n. Perdre no és cap problema, si en pots aprendre. Perdre és part del
joc. La derrota és no aprendre’n. Hem tingut quatre derrotes seguides que si
haguéssim volgut les haguéssim pogut disfressar amb excuses per motius que no
ho són, com les lesions. No sé si ho hem aconseguit, però hem intentat que no
fós així, i que perdre hagi sigut la part rica del camí. I està clar que costa perdre,
entrenar, perdre, entrenar,...però si les coses no costen, no omplen.
5. El fet de que el que en el grup C
d’Eba, llevat El Olivar i Andorra tots siguin catalans, treu espectacularitat a
la competició per el fet de que els equips es coneixen molt?
No, de cap manera. Jo penso que si algun grup de la lliga EBA té
jornades espectaculars setmana rere setmana és el nostre. No a tots els grups
tothom pot guanyar tothom, ni els equips pateixen metamorfosis tan sorprenents
durant la mateixa temporada, es reinventen i creixen per competir. A mi el grup
C de la lliga EBA em sembla una benedicció, tal i com està el paisatge...
6. Com valoreu el bàsquet de Sabadell i el
del Vallès i el fet de que no hi hagi cap equip de la comarca a la Lliga Eba,
llevat del Sant Nicolau
Ufff, jo fa molt poc que estic aquí i només puc parlar, i amb un
coneixement de causa bastant humil, del Sant Nicolau, i a mi em sembla que el
QUÈ està fent aquest club només està al nivell del COM ho fa. Ja des de fora
semblava que era un club on les coses funcionaven racionalment i amb criteris
esportius, honestos i nets i haver-ho pogut comprovar de primera mà no ha fet
sinó reafirmar-me aquesta impressió. Si a més fem un cop d’ull al volant, i
veiem que hi ha molts i molts Clubs al Vallès i que no n’hi ha cap que pugui
marcar una tendència semblant, per estil i per durada, ens ajuda a adonar-nos
que té molt de mèrit el que passa a Sant Nicolau.
7. Vol afegit quelcom més?
Res més, a banda d’agrair-vos la feina tan lloable que feu pel nostre
esport, ja que dediqueu molts esforços i molta passió a fer conèixer aspectes,
opinions i protagonistes del bàsquet del Vallès i entenc que això és molt
necessari, i també molt d’agrair.
Moltes gràcies Âlex i sort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario