L'ENTREVISTA ERIC SURIS ISPORTS SALT LLIGA #EBA

L’ENTREVISTA

En aquest espai de l’ENTREVISTA, el nostre cinquè convidat és en ERIC SURÍS SOLA  entrenador del  ISPORTS SALT,  equip de la Lliga Eba. Per tant, deixem Copa Catalunya i avui fem un pas endavant i parlarem d’una categoria que ja no està sota la jurisdicció de la Federació Catalana sinó que al ser una categoria d’àmbit estatal depèn de la FEB. Tant el seu club  com per part d’ell mateix tot han estat facilitats i  en tot moment ha mostrat una total col·laboració a la nostra petició. Ens vàrem posar en contacte amb ell i  va acceptar ràpidament i va constar les nostres preguntes.

L’Eric és Entrenador Superior de Bàsquet i Mestre d'Educació Física, actualment és Director Tècnic GEiEG,  entrenador iSports Salt (Liga EBA) i Entrenador de les seleccions universitàries masculina i femenina (UdG)

Ara que ja tenim una modesta semblança de qui es el nostre convidat, passarem a les preguntes.

1. Objectius del ISPORTS SALT?

L'objectiu de l'equip no és altre que gaudir d'aquesta històrica temporada pel club a lliga EBA, després d'haver aconseguit l'ascens la temporada passada. Evidentment la il·lusió de tots els que en formem part és la permanència, però som conscients que és quelcom molt difícil.

2.  Com equip nou a EBA, com valoreu aquesta categoria, quines diferències veieu amb COPA?

El canvi de categoria ha representat un salt important per nosaltres. Érem conscients que això representaria per tant també un plus d'exigència, de treball i de patiment, però era i és un repte que ens venia de gust afrontar després d'assolir l'ascens a la pista a la tercera fase d'ascens consecutiva que disputàvem. Les diferències més importants evidentment són físiques, podent dir que som claríssimament l'equip d'inferior talla física del campionat. El potencial dels equips també és molt superior a Copa: a Copa Catalunya hi ha grandíssims jugadors, però cada equip té clarament algun jugador concret a parar; mentre que a lliga EBA tots els equips tenen molts més jugadors per equip que podrien ser punters a Copa, i òbviament això els dóna moltes més prestacions. Els clubs tenen més recursos econòmics, i això s'ha pogut veure en aquest mercat d'hivern, que moltíssims equips s'han reforçat i han modificat les seves plantilles.

3. La segona part de campionat serà molt competida hi ha vuit equips separats per tres victòries, la permanència serà difícil?

Efectivament hi ha molta igualtat a la classificació, però nosaltres hem d'intentar no estar pendents de la classificació a aquestes alçades, la nostra obsessió ha de ser el treball i l'evolució setmana rera setmana. Cada setmana fer un passet més en aquest procés i gaudir precisament d'això, del trajecte. Ara estem més assentats a la categoria que fa uns mesos i hem après a pair segons quines coses, i això és el més important.

4. Existeix molta rivalitat amb l’altre equip  gironí?

La rivalitat esportiva existeix però és un "pique" totalment sa i noble a la pista. Més enllà d'aquí no hi ha cap més rivalitat, sinó al revés, hi ha bones amistats entre els dos equips, i sense anar més lluny, molts integrants dels dos equips hem coincidit i coincidim a la selecció universitària de Girona. Jugadors com en Martí, en Miki, en Mois, en Camós, en Montiel o en Pau han sigut molts anys jugadors de la UdG (els dos últims encara ho són a dia d'avui) i hem compartit junts grans experiències a diversos campionats d'Espanya. Tot i això, la realitat dels dos equips és molt distant, ells són un grup de jugadors que acumula moltíssim bagatge en altres clubs en categories FEB (EBA i fins i tot LEB), i per nosaltres, és el debut pràcticament de la gran majoria en aquesta categoria, i només algun jugador havia viscut alguna experiència puntual fa molts anys.

5. Seria necessària una reestructuració de categories, ja que no sembla lògic que contínuament equips que aconsegueixen l'ascens esportivament  a LEB tinguin que renunciar per qüestions econòmiques?

 Bé, jo no domino aquests temes econòmics-pressupostaris entre clubs i FEB ni tampoc de reestructuracions de categories, però el que està clar és que és una llàstima quan algun equip aconsegueix l'ascens esportivament a la pista i no ho pot fer realitat per qüestions econòmiques. Nosaltres mateixos sense anar més lluny, vam aconseguir una fita històrica esportivament, i alguns membres del club van haver de remoure cel i terra per obtenir els requisits per fer-ho realitat. 

5. Vol afegit quelcom més?

Voldria destacar la feina de tot l'staff tècnic: en Marc Serra (ajudant), en Xevi Oliveras (preparador físic), en Bernat Vívolas (delegat d'equip) i en Joel Rodríguez (delegat de video). Fan una gran feina "fosca" setmana rera setmana, la seva il·lusió i el treball de tots fa possible que formem un excel·lent equip de treball.

I per últim voldria agrair el suport de l’afecció que cada diumenge omple el Pavelló de Salt i ens anima incondicionalment. Som probablement el pavelló que més gent acull de la lliga, vivint un gran ambient de bàsquet. Fa quatre anys a Primera Catalana a la grada teníem 15-20 persones, les famílies, que venien a veure'ns. Actualment, amb cadires a peu de pista, ens movem sempre entre 500 i 700 persones, fins i tot algun dia puntual hem rosat els 800. Aquest fet a nosaltres ens omple d'orgull, i ha de fer sentir el club viu i amb l'estela necessària per seguir creixent des de la base, així com seguir engrescant cada cop més gent de Salt a gaudir de l'esdeveniment esportiu que ja a dia d'avui mou més gent de la vila.

Gràcies.